Gregueries

El nombre de dones atractives augmenta amb l’edat de l’home que les mira.

Això que acabo d’escriure és, o a mi m’ho sembla, una gregueria, és a dir, segons la Wiki, un text breu que vol expressar, d’una manera aguda i original un pensament de qualsevol índole. L’escriptor Ramón Gómez de la Serna, creador d’aquest gènere, va definir la gregueria com una sentència enginyosa i generalment breu que sorgeix d’un xoc casual entre el pensament i la realitat.

Per tal que us feu una idea de l’estil de Gómez de la Serna, aquí teniu una selecció de les seves gregueries:

  • El primer beso es un robo.

  • El cometa es una estrella a la que se le ha deshecho el moño.

  • El arco iris es la cinta que se pone la naturaleza después de haberse lavado la cabeza.

  • La lagartija es el broche de las tapias.

  • El vapor es el fantasma del agua.

  • La escalera de caracol es el ascensor a pie.

  • La leche es el agua vestida de novia.

  • El etc., etc., etc. es la trenza de lo escrito.

  • La cabeza es la pecera de las ideas.

  • La gasolina es el incienso de la civilización.

  • El más pequeño ferrocarril del mundo es la oruga.

  • La O es la I después de beber.

  • El agua se suelta el pelo en las cascadas.

  • Las latas de conserva vacías quedan con la lengua de hojalata fuera.

  • La escritura china es un cementerio de letras.

  • Los ceros son los huevos de los que salieron las demás cifras.

  • El estanque es una isla de agua.

  • El psicoanálisis es el sacacorchos del inconsciente.

  • La letra b es un caracol que sube la pared.

Ramón Gómez de la Serna (Madrid, 3/7/1888, Buenos Aires, 12/1/1963), a qui agradava que li diguessin simplement «Ramón», va ser un escriptor i periodista prolífic i reexit, amb una obra extensa que comprén des de l’assaig costumista o la biografia (la que va escriure sobre ell mateix la va titular Automoribundia) fins a la novel·la o el teatre.

Anticonvencional i avantguardista, va escriure més d’un centenar de llibres, la majoria dels quals traduïts a diverses llengües, i va divulgar les avantguardes europees des de la seva tertúlia del Café de Pombo, la qual va ser retratada per José Gutiérrez Solana, pintor i escriptor expresionista.

Tot interessant-me pel terme ‘greguería’ i la seva traducció al català, vaig trobar que, segons el diccionari de la RAE, aquest mot deriva de ‘griego’ i que la seva primera accepció és ‘gritería’ i la segona, ‘invención literaria del escritor español Ramón Gómez de la Serna, que consiste en una metáfora breve e ingeniosa’; a més, una de les accepcions de ‘griego’ éslenguaje considerado incomprensible’. El diccionari de l’IEC no recull cap equivalent de greguería, i el diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana diu: «Gregueria f (algarabía) cridòria, xivarri m, guirigall m. || epigrama [en prosa]». Com que un epigrama és qualsevol dita satírica, em sembla que, tot i no ajustar-se ben bé al que Gómez de la Serna considerava que eren les gregueries, es pot acceptar aquesta accepció tot esperant que algun dia l’IEC el reculli i en doni una bona definició.

Ah, i per acabar, una altra: Una Venus de Willendorf és com dues de Botticelli.