El Rei del Llit

El Rei del Llit

Fa uns dies que vaig enviar una nota sobre Quevedo i La hora de todos, arran de la qual vam intercanviar opinions principalment sobre ell i Góngora. Aquest tema el vaig suscitar portat pel record d’una obra de Rojas Zorrilla, Del rey abajo ninguno, que la meva memòria atribuïa equivocadament a Quevedo, obra que volia comentar relacionant-la amb la recent decisió del TC espanyol respecte a la «il·legalitat» de criticar les accions del monarca.

És evident que aquest comentari no el vaig fer, i tampoc no el faré ara, perquè em sembla que ja no ve al cas. Però en la recerca de documentació encaminada a bastir el comentari nonat vaig trobar, entre d’altres, les dades següents:

Felip III de Castella, II d’Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d’abril de 1578L’Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d’Espanya (15981621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d’Astúries (15781598).

Felip IV, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d’abril de 1605 – Madrid, 1665), fou monarca d’Espanya (1621-1665). El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares.

L’activitat literària de Quevedo, Góngora i Zorrilla es va desenvolupar en part durant el regnat de Felip III i especialment durant el de Felip IV. No és el meu propòsit tornar a parlar del caràcter i l’obra de cadascun dels autors anteriors, sinó simplement aportar una part de la informació que he trobat sobre l’activitat reproductora del segon dels Felips esmentats dins i fora dels dos matrimonis que va contraure. Me n‘informa la Wiki, és clar:

Primer matrimonio

Felipe IV contrajo matrimonio en 1615 con Isabel de Borbón (hija de Enrique IV de Francia) con quien había sido prometido a la edad de seis años. Fruto de este matrimonio, nacieron diez hijos, de los cuales solo dos llegaron a adultos.

Segundo matrimonio

Después de la muerte de Isabel en 1644, se ajustaron nuevas nupcias en 1647 con su sobrina Mariana de Austria, hija del matrimonio entre su hermana María Ana de Austria y el emperador Fernando III de Habsburgo. El enlace se celebró en 1649 en la localidad madrileña de Navalcarnero. De esta unión nacieron cinco hijos.

Hijos extramatrimoniales

Históricamente, se ha calculado que Felipe IV fue padre de, al menos, treinta hijos bastardos, de los cuales reconoció oficialmente solo a dos, siendo uno de ellos legitimado tras su muerte. (Tot seguit hi ha una llista de vuit dels més notables, força curiosa i fins i tot divertida, que us estalviaré).

Si als quinze fills legítims hi afegim els trenta o més bastards, no hi ha dubte que l’activitat entre llençols del quart dels Àustries comptaria avui dia com un rècord Guinness, al menys en l’àmbit de les monarquies occidentals.

Ho deixaré aquí, que és tard i no vol ploure, malauradament.