De Quevedo i La hora de todos

 

Per imperatiu legal, la meva educació escolar va ser en llengua castellana, per haver nascut l’any 1940 –i els de la meva lleva ja deveu recordar com anava l’ensenyament a Catalunya–, i perquè els meus pares, per raons diverses i comprensibles, van decidir parlar als seus fills en castellà, tot i que entre ells usaven el català.

Si en aquest fet hi afegiu que jo vaig ser lector des dels meus primers anys, no us estranyarà gens que les meves lectures infantils i d’adolescent fossin en castellà. Dels autors diguem-ne consagrats, un que em va cridar l’atenció pel seu llenguatge, el seu lèxic i la seva mala llet, va ser Quevedo.

El llenguatge i el lèxic són acordats a l’época en què va escriure, un període brillantíssim de les lletres hispàniques. Ara, d’on li venia la mala llet? Doncs és molt possible que fos una conseqüència de la malformació que patia des del seu naixement. Perquè Francisco Gómez de Quevedo Villegas y Santibáñez Cevallos, senyor de Torre de Juan Abad i cavaller de l’Orde de Santiago va néixer a Madrid el 14 de setembre de 1580, coix, amb tots dos peus deformes, i amb una miopia greu. Aquestes mancances van condicionar la seva infantesa i van fer que esdevingués un nen solitari i trist, perquè a més havia de suportar les pulles dels altres nens de la Cort. Tot això el va dur a lliurar-se a la lectura d’una manera compulsiva… i a covar un odi universal que es reflecteix en una gran part de la seva obra literària.

Entre els objectes d’aquest odi hi trobem els catalans, com sabeu. Ara, pel que sembla, més que per malvolença, els seus atacs responien al propòsit (originat per la mala època que travessava, especialment pel que fa als diners) de congraciar-se amb el comte-duc de Olivares, antecedent i model de la gent preparada i masteritzada que avui, impasible el ademán, actuen com va fer Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar, Conde de Olivares, duque de Sanlúcar la Mayor, marqués de Eliche, conde de Arzarcóllar y príncipe de Aracena, assot dels catalans i faedor insigne de la unitat de la hispana patria.

Hi ha estudiosos que opinen que, en realitat, Quevedo no odiava més els catalans que tota l’altra gent; però llavors, com ara, calia estar a bones amb la gent poderosa (els de l’Ibex 35 de l’època), perquè a la Cort hi havia molt moviment de ganivets i qui un dia es declarava gran amic teu, l’endemà te la fotia ben dreta, per parlar sense embuts.

Arribats aquí, potser esteu demanant-vos a què treu cap tanta barbolla. Doncs el cas és que fa uns dies que em ronda pel cap la idea que la Terra és un sistema gairebé tancat, que els guanys i les pèrdues d’ordre divers d’aquest sistema, pel que fa a nosaltres són negligibles. I pensava que si això de la resurrecció dels morts pasés de creença a fet, les baralles entre els ressuscitats per la propietat dels membres respectius serien d’allò més jocoses. Bé, si ens les miraven amb ulls quevedescos (miopia a banda), és clar. Perqué va ser en alguna de les obres de l’escriptor castellà, no sé si en Los Sueños o en La hora de todos y la Fortuna con seso, que vaig llegir una divertida baralla entre gent ressuscitada per la propietat dels insuficients membres humans a disposició dels neovius.

Per tal que us en feu una idea del llenguatge quevedesc, heus ací el començament de La hora de todos:

Júpiter hecho de hieles, se desgañitaba poniendo los gritos en la tierra. Porque ponerlos en el cielo, donde asiste, no era encarecimiento a propósito. Mandó que luego a consejo viniesen todos los dioses trompicando. Marte, don Quijote de las deidades, entró con sus armas y capacete y la insignia de viñadero enristrada, echando chuzos, y a su lado, el panarra de los dioses, Baco, con su cabellera de pámpanos, remostada la vista, y en la boca, por lagar vendimias de retorno derramadas, la palabra bebida, el paso trastornado y todo el cerebro en poder de las uvas.

Ho deixo aquí, que això comença a passar de mida. Tornaré amb un altre tema, potser no deslligat del tot d’aquest.

Salut

Jorge Severino Salvador Perera-Salinas de Baracaldo y Peralta de Alcofea Oscense y García-Alonso de Alfaro y La Rioja Baja, JordiPG per als amics.