Revoltim solsticial

Cada dia, cap a les 8 del matí, el meu gos em treu a fer un tomb de cosa de ¾ a una hora que inclou pujar pel carrer de la Masia d’en Dimas fins als Franciscans. Com us podeu imaginar, les sensacions varien molt segons l’estació de l’any. Ara, al pic del començament de l’estiu, als terrenys de la masia els arbres fruiters, especialment els ametllers i les figueres, conviden al latrocini o, en el cas d’una de les figueres i si és l’hora alta, a fer una migdiada aixoplugat a l’interior de la cabanya arbòria.

Hi ha en aquest camp, com he dit, diverses espècies d’arbres fruiters. A més dels ametllers i les figueres, hi ha garrofers i uns arbres que fan flors semblants a les dels magraners, però no crec que ho siguin. Hi ha també figueres de moro, expoliades, quan les figues són madures, per gent afeccionada.

A la masia hi viu un clochard que surt cada dia a recollir ferralla amb un cotxet, acompanyat per un gos prudentíssim de bona talla i una gosa més petita que no el deixa de petja. Hi campen també pel terreny un parell de galls que de tant en tant es deixen sentir. Aquest home, brutíssim i amb unes barbes i unes grenyes que em recorden un retrat que Picasso va fer d’un foll el 1904, és extremament amable i bondadós amb tothom, i d’una manera especial amb els animals.

També s’hi veuen gats, alimentats anònimament, en un punt del camp a resguard d’accions inoportunes. Ara, pot passar que algun moix sigui víctima del gust que tenen no sé si totes les garses de fer-los la punyeta. El 27 de juny vaig veure com una parella d’aquests còrvids feien fora del camp i encalçaven un gatet de pocs mesos fins que vaig perdre de vista gat i garses. Com sabeu, les garses (Pica pica) viuen aparellades per tota la vida i crien diverses vegades a la primavera, i és possible que el gatet hagués intentat apropar-se al niu, amb l’emprenyada precautòria corresponent de la parella de garses.

Quan vivíem a la plaça del Canó, vam tenir un gat que ens havia adoptat i al qual anomenàvem Intru (d’intrús). Era un busca-raons i femeller, i com aquell qui diu no passava dia sense una baralla o una altra. De fet, de resultes d’una, va patir una ferida al nas que va degenerar en una mena de càncer que se’l va endur a l’altre barri. M’imagino que les sis primeres vides les havia perdut d’alguna manera que no puc ni sospitar. Bé, doncs aquest marruix es va afeccionar a pujar a un arbre on, possiblement, hi havien fet niu una parella de garses. Hauríeu d’haver vist i sentit com la parella d’ocells li prenien el pèl. Jo, quan sentia el txac-txac-txac de les garses, sortia al jardí i em mirava l’espectacle: l’Intru pujava pel tronc i les garses, situades més amunt, l’escridassaven; quan el gat era a prop, volaven i es possaven per sota d’ell, enganxades al tronc, i tornaven a escridassar-lo, fins que baixava amb la intenció d’atrapar-les, i llavors elles tornaven a situar-se per damunt. El joc de pujades i baixades durava fins que el gat, avorrit o cansat, tornava a casa.

Tornant a la Masia d’en Dimas, us diré que de tant en tant uns treballadors de l’Ajuntament, suposo, tallaven l’herba i els matolls de tot el camp, m’imagino que per a evitar que s’hi calés foc. Una bona precacució, vist el que crema al sud del país des del dimecres 26. Ahir, 28, donaven per cremades 6500 ha (superfície que equival a 5242 illes de cases de l’Eixample barceloní!). I avui, el conseller Buch ha dit que els bombers estaran prou contents si finalment la superfície cremada, quan hagin aconseguir extingir el foc, és inferior a 20.000 ha.

Doncs bé, el Preparao, de visita a Catalunya, per a, d’entre d’altres importantíssimes feines, “arropar al sector de la logística en Barcelona” (segons titula en portada El Periódico en l’edició del divendres 28) i reunir-se amb un selecte grup d’empresaris amoïnadíssims pel boicot que demana l’ANC contra algunes empreses espanyoles. Ara, no ha tingut termps, que jo sàpiga, per dedicar ni una sola paraula als estralls d’aquest foc, que, entre d’altres agrupacions, també combaten forces de l’exèrcit del qual ell és el cap suprem.

Ja té nassos que El Periódico digui que el sector de la logística ha de ser abrigallat o acotxat pel Jefe del Estado, com si fos una criatura, si hem de fer cas d’aquesta raspallada del diari; però que no hi hagi cap dels consellers del monarca que li adverteixi de la importància social i econòmica de l’incendi per tal que digui ni que sigui alguna cosa empàtica, és inqualificable. Ara, vés a saber què en pensa el susodicho…

Per cert, això de “Jefe del Estado” que he llegit en algun diari en comptes de “Rey” recorda molt, però molt, aquell “Jefe del Estado y del Gobierno” que no hi ha manera de fer-lo reposar (és una manera de dir-ho) amb les seves víctimes, que encara rauen soterrades a les cunetes malgrat la llei de Memòria Històrica anunciada a bombo i platerets i incomplida desvergonyidament.

I el govern que incompleix les seves promeses relatives als dos fets anteriors és el de Pedro Sánchez, “en funciones”, que es reclama d’esquerres quan no ho fa de “centre”, mentre juga a fer la puta i la ramoneta amb dretes i esquerres, i recupera de terres europees al ministre Burruell tot estafant els votants innocentment socialistes per tal de contrarestar al preu que sigui els condicionaments independentistes. I no cal enganyar-se amb el que pugui oferir Pablo Iglesias per formar un govern d’esquerres real, perquè el seu vernís esquerranós es desfà en parlar de “la patria común de todos los españoles”.

Ja que hi he esmentat l’esquerra autoanomenada veritable, deixeu-me que us regali un terme que vaig sentir a CatRàdio el matí del dijous 27: “Lloguetariat”. No sé el nom de l’autor i no recomanaré ni de lluny que el feu servir: només volia anunciar la nova del seu naixement.

Per cert: el divendres 28 vaig haver de mirar la targeta del CatSalut de l’Amparo i la meva, i vaig advertir que ens identifiquen amb dos imperatius violents: PEGA la meva, i MATA la de l’Amparo. Deu ser cosa del catsalutariat.

Deixa un comentari